Aquest és el vídeo de l'únic participant de la Duatló de Prats que va fer aquest tram corrent. A veure si te'l pots descarregar company!
Excursions pel Cabrerès-Serra de Milany
FOTOS D'HIVERN...
A Cabrera encara hi queda neu. Dissabte i vam anar a treure el cap i ens vam trobar un paissatge impressionant. És un veritable plaer fer una passejada pel nostre meravellós Cabrerès.
Aquí mateix podeu veure les fotos de la caminada que vam fer un plujós diumenge de Novembre, de Vidrà al Castelll de Milany. Vam quedar xops, però vam gaudir a tope de la natura!
VACASIONES DE VERANO 2ª PART
GRAN PARADISO
Vall d'Aosta. Itàlia.
No ens podem queixar. El temps ens va obrir una finestreta el dia 16 d'Agost per poder fer cim. Tothom era a Pont (Vall d'Aosta). Tots els que venien del Mont Blanc i que no havien assolit el seu objectiu per culpa del temps; tots allà.
Diuen del Gran Paradiso que és el 4.000 més fàcil. Per nosaltres, tot un repte i una gran alegria fer cim.
L'excursió va començar el dia abans quan vam pujar a fer nit al refugi Vittorio Emanuelle II. Des del pàrquing de Pont-Valsavarenche, l'excursió es fa en dues horetes, dues i mitja... Total, que vam sortir a les 11 i a la una del migdia arribàvem al refugi quan començava a nevar. Feia molt de vent i, la veritat és que va continuar així fins ben entrada la matinada. O sigui que les esperances d'intentar fer cim l'endemà eren poques. Però, a les quatre de la matinada, ens llevem i veiem un cel serè i una lluna plena i inmensa que ens va animar moltíssim!
Després d'un bon esmorzar (encarregat per 2/4 de 5), vam sortir junt amb en Ramon i en J.C. (valencià el primer i de Càdiz el segon però resident a València). Eren les 5 de la matinada. El primer tram va ser una mica dur perquè hi havia una gelada important i les pedres eren una pista de gel.... Quan va sortir el sol i vam arribar a la glaçera, la cosa va canviar. Ens vam equipar, ens vam encordar i cap amunt. A les 10 del matí erem al cim (on la gent ho colapsa tot i vam tenir una mica de por quan una família sencera de francesos van volguer pujar a la petita pedra on erem, amb el perill que això comporta). Cinc hores més tard, tornàvem a ser a l'aparcament de Pont (just per deixar pas altra vegada al mal temps).
En resum: una excursió fantàstica i una vall que val molt la pena visitar! Per cert, l'alçada afecta (i si no mireu quina empanada que porta l'Ester a 3.900m):
Vall d'Aosta. Itàlia.
No ens podem queixar. El temps ens va obrir una finestreta el dia 16 d'Agost per poder fer cim. Tothom era a Pont (Vall d'Aosta). Tots els que venien del Mont Blanc i que no havien assolit el seu objectiu per culpa del temps; tots allà.
Diuen del Gran Paradiso que és el 4.000 més fàcil. Per nosaltres, tot un repte i una gran alegria fer cim.
L'excursió va començar el dia abans quan vam pujar a fer nit al refugi Vittorio Emanuelle II. Des del pàrquing de Pont-Valsavarenche, l'excursió es fa en dues horetes, dues i mitja... Total, que vam sortir a les 11 i a la una del migdia arribàvem al refugi quan començava a nevar. Feia molt de vent i, la veritat és que va continuar així fins ben entrada la matinada. O sigui que les esperances d'intentar fer cim l'endemà eren poques. Però, a les quatre de la matinada, ens llevem i veiem un cel serè i una lluna plena i inmensa que ens va animar moltíssim!
Després d'un bon esmorzar (encarregat per 2/4 de 5), vam sortir junt amb en Ramon i en J.C. (valencià el primer i de Càdiz el segon però resident a València). Eren les 5 de la matinada. El primer tram va ser una mica dur perquè hi havia una gelada important i les pedres eren una pista de gel.... Quan va sortir el sol i vam arribar a la glaçera, la cosa va canviar. Ens vam equipar, ens vam encordar i cap amunt. A les 10 del matí erem al cim (on la gent ho colapsa tot i vam tenir una mica de por quan una família sencera de francesos van volguer pujar a la petita pedra on erem, amb el perill que això comporta). Cinc hores més tard, tornàvem a ser a l'aparcament de Pont (just per deixar pas altra vegada al mal temps).
En resum: una excursió fantàstica i una vall que val molt la pena visitar! Per cert, l'alçada afecta (i si no mireu quina empanada que porta l'Ester a 3.900m):
VISCA ELS PIRINEUS!
VACASIONES DE VERANO....
(1ª part)
Bé, aquí tenim el collage de les fotos que vam fer, primer amb en Marc, la Montse i els "Finus" (que per cert, ho sentim però no tenim fotos dels "Finus") a la Vall de Boí i després nosaltres dos al Molieres (1ª setmana d'Agost). Durant l'estada a la Vall de Boí, vam fer una excursió amb en Marc i la Montse cap a Aigüestortes. L'endemà, nosaltres dos vam fer un intent de pujar al Comaloforno on ens vam trobar amb més neu de l'esperada i que la guia ens va liar... total: ens vam quedar penjats de la paret sota el pic sense possibilitat de pujar-hi perquè l'atac al cim s'ha de fer des de l'altre vessant de la muntanya.... L'excursió va ser molt bonica però. Vam veure una pista d'enlairament de voltors on n'hi havia més de cinquanta que pujaven fent saltirons tan amunt com podien per tal de llençar-se. Feien por... però vam descobrir perquè n'hi havia tants: al matí vam veure el cadàver d'un pobre cavall i a la tarda, ja només en quedava l'esquelet.
Després d'un dia de descans, vam tirar cap al Molieres. Teníem ganes de veure com estava de neu (després de l'espectacular allau que ens vam trobar l'1 de Maig). O sigui, que com que l'altre cop no vam fer cim perquè anavem a esquiar, vam aprofitar per fer-lo (vam conèixer una gent molt trempada de la franja de ponent que eren quatre i vam pujar junts gairebé tot el camí). Ah! Al matí, a 2/4 de 6 quan ens llevàvem... hi havia 11ºC (brrrrrrrrrrrrrrrrrr quin "friskis"!!!!).
(1ª part)Bé, aquí tenim el collage de les fotos que vam fer, primer amb en Marc, la Montse i els "Finus" (que per cert, ho sentim però no tenim fotos dels "Finus") a la Vall de Boí i després nosaltres dos al Molieres (1ª setmana d'Agost). Durant l'estada a la Vall de Boí, vam fer una excursió amb en Marc i la Montse cap a Aigüestortes. L'endemà, nosaltres dos vam fer un intent de pujar al Comaloforno on ens vam trobar amb més neu de l'esperada i que la guia ens va liar... total: ens vam quedar penjats de la paret sota el pic sense possibilitat de pujar-hi perquè l'atac al cim s'ha de fer des de l'altre vessant de la muntanya.... L'excursió va ser molt bonica però. Vam veure una pista d'enlairament de voltors on n'hi havia més de cinquanta que pujaven fent saltirons tan amunt com podien per tal de llençar-se. Feien por... però vam descobrir perquè n'hi havia tants: al matí vam veure el cadàver d'un pobre cavall i a la tarda, ja només en quedava l'esquelet.
Després d'un dia de descans, vam tirar cap al Molieres. Teníem ganes de veure com estava de neu (després de l'espectacular allau que ens vam trobar l'1 de Maig). O sigui, que com que l'altre cop no vam fer cim perquè anavem a esquiar, vam aprofitar per fer-lo (vam conèixer una gent molt trempada de la franja de ponent que eren quatre i vam pujar junts gairebé tot el camí). Ah! Al matí, a 2/4 de 6 quan ens llevàvem... hi havia 11ºC (brrrrrrrrrrrrrrrrrr quin "friskis"!!!!).
MASIF DU CANIGOU
Masif du Canigou
13 de Juliol de 2008
La family unida jamás será vencida!!!! Aqui ens teniu a tots al Canigó!!!!
Jo no sé vosaltres, però nosaltres dos ens ho vam passar molt bé aquell cap de setmana. Ho hem de repetir canalla! Un petonàs a tots quatre!
ANETO 3.404 mPont de St. Joan '08
Bé doncs, aquest pont hem passat d'anar de Revetlla i, després de la cursa del Cross Vertical PRAT PRIMER d'Andorra on en Grabi va fer setè, vam agafar els trastets i cap a la Vall de Benasque!
El 22 de Juny arribàvem a la Besurta on vam fer nit i a 2/4 de 6 del matí, sortíem cap a buscar la nostra pala a l'Aneto. Hem de dir que l'Ester es va quedar al Collado de Corones (3.200m aprox.), ja que a partir d'allà, la pala era molt més dreta. Després de baixar uns metres ja amb la taula, va esperar a en Grabi que havia pujat un tros més, per veure'l baixar i tirar unes "fotiquis". A partir d'aquí, vam fer uns 1.100m de desnivell surfejant com bojos per la glacera de l'Aneto!
Arribat aquest punt, altre cop la taula a l'esquena i a acabar la caminada de 9,5h, passant pels Aigualluts i fins a la Besurta a buscar el cotxe. Aquí hi ha un petit collage de fotos i a continuació uns vídeos de la baixada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
